A la Cerdanya, a tocar del Parc Natural del Cadí Moixeró

Una porta a la natura i a l'aire de muntanya

La seu de l'Associació Aula de Natura Cortariu-Cadí és als Pirineus catalans, a la comarca de la Cerdanya.

Es troba a una alçada de 1.250 metres, entre la plana i la muntanya, al bell mig de l’assolellada terrassa fluvial de Cortariu, a l’esquerra del riu Segre.

L’antic llogarret de Cortariu, situat per sobre del poble de Pi en un altiplà que domina tota la comarca, va arribar a tenir quatre cases. Actualment només en queda una d’empeus, és el nostre mas que fà tres dècades varem començar a reformar i adaptar per la funció que té actualment, estades de natura, casa de colònies, aula de natura i centre d'integració.

Cortariu representa un barri del pintoresc poblet de Pi, a 1.5 km, situat a l’entrada de la vall del mateix nom i que s’enfila fins la serralada del Cadí. El poble de Pi, pertany a Bellver de Cerdanya, a 4 km de la nostra casa, i considerat la capital de la Batllia a la Baixa Cerdanya.

És una situació privilegiada, rodejada de camps i pastures, que domina bona part de la Cerdanya i es troba a menys de 200 metres dels boscos del Parc Natural de Cadí-Moixeró.

Cal Caló, Cortariu, Pi

25721, Bellver de Cerdanya

Lleida

Coordenades de la casa: 42º20´43.35´´N-1º45´16.4´´E

A 10 minuts de Bellver de Cerdanya, passant pel poblet de Pi.

S'hi arriba pel Túnel del Cadí, la Collada de Tosses, pel Coll de Nargó, pel Coll del Cantó, des d'Andorra o des de França per Puigcerdà.

– Carretera C-17 i N-152, Vic- Ripoll-Ribes-Collada de Tosses- La Molina-Alp-Bellver de Cerdanya.

– Carretera E-9, Eix del Llobregat, Sabadell-Terrassa-Manresa-Berga-Túnel del Cadí-Bellver de Cerdanya.

– Carretera de Perpinyà N-116, fins a Puigcerdà, després N-260, fins a Bellver de Cerdanya.

– Carretera C-14, Ponts-Oliana-Coll de Nargó-La Seu d’Urgell, després N-260 fins a Bellver de Cerdanya.

– Carretera N-260, de la Seu d’Urgell-Puigcerdà. Trencar a Bellver de Cerdanya.

Accés amb transport públic

 

  • Teniu autocars de línia (Alsina Graells) des de Barcelona i Lleida que paren a Bellver de Cerdanya, però si sou un grup nombrós, cal avisar i us poden acostar fins a Pi per un mòdic suplement.
  • El tren de la RENFE arriba a Puigcerdà des de Barcelona, i des de la vila (Puigcerdà) podeu prendre l’autocar que va fins a Lleida parant a Bellver, es el mateix del punt anterior i val la pena avisar per que us acostin fins a Pi.
  • El tren de la SNCF arriba fins a la Torre del Querol (Tour de Querol)
  • El tren groc (SNCF) puja des de Vilafranca de Conflent fins a la Guingueta (Bourg Madame).

Croquis de com arribar

ELS AUTOCARS GRANS no arriben fins a la casa. NO PODEN PASSAR pels carrers estrets de Pi. S’han de DEIXAR A L’ENTRADA DEL POBLE de PI (en una petita rotonda). La casa està a 15 minuts caminant. LES MOTXIL.LES LES PORTEM AMB UNA CAMIONETA

Clima

La Cerdanya gaudeix d’un clima molt especial que es continental per l’alçada, però moderat per una clara influencia del proper Mediterrani.
Cal diferenciar la climatologia de la plana de la de la muntanya, dons aquesta darrera varia molt segons l’alçada a que ens trobem. La plana, molt assolellada per la seva amplada gaudeix de prop de 3.000 hores de Sol a l’any amb unes temperatures mitges que van dels 25-30º a l’estiu fins els –10º a l’hivern (malgrat que l’any 1985 es va arribar fins a –28º).
L’aire es net i pur i molt sec, i la pluviositat oscil·la entre les mitjanes de 780 mm. anuals a la plana i els 1.000 mm. anuals de les muntanyes.

Flora

Pel que fa a la flora, cal diferenciar també entre plana i muntanya, dons la plana es troba molt humanitzada gràcies a una bona xarxa de rec per a camps i pastures que han substituït a la vegetació original.
La muntanya també presenta diferencies entre les vessants d’obaga (N) i de solana (S), però en general podem dir que son característics els grans boscos de pi roig fins els 1.600 m, en que son substituïts pels de pi negre fins els 2.000-2.400 m, i també trobem taques d’avets barrejats en els indrets mes humits fins els 2.200 m.
Aquest boscos produeixen fruits com les maduixes o els gerds, i bolets com els rovellons, els rossinyols i els ceps.

Fauna

Al Segre i als estanys hi trobem truites, i també llúdrigues en alguns indrets. A la plana i les faldes de les muntanyes la fauna habitual de Catalunya com perdius, guatlles, toixons, llebres i conills. Una mica mes amunt entrant al bosc, senglars, esquirols, gats servers i martes.
Per trobar una fauna mes característica hem d’anar encara mes amunt i dins els grans boscos trobem el gall fer i el cabirol. En els límits superiors dels boscos trobem els isards que es barregen als cims de les muntanyes amb les perdius blanques.
Al cel de les muntanyes ceretanes no es difícil veure el majestuós vol de l’àliga daurada, el trencalós i el voltor.